Presència ignorada

XI
-Oh després de l'amor, necessito la mar, el vaivé de l'onada, l'aigua de sol i moviment!

Adéu, però no adéu! Me'n vaig i no me'n vaig. El sol juga amb espases i gavines.

Adéu! Ja sóc de l'ona, d'un altre bes immens i del ruixim salobre...

Oh, jo sola i el mar! Gira, gira la llum com una vela folla!

Sota l'ona, un moment, jo seré clandestina cap a noves naixences,

quan el vent em rebrà amb la seva ala tèbia.

Brillo, brillo de tu! Sento dins, en ma boca, el desig de la mar.

Oh, la mar, al migdia, la mar fa sentor d'home!

Adéu, però no adéu... Et recordo en l'escuma!

(Agustí Bartra: L'home auroral, Estances)