dilluns, 6 d’agost de 2007

La cara oculta de la lluna


ELS LLUNÀTICS

Hem parlat de la lluna. (Tots els poetes han parlat
de la lluna.) És hora que la lluna parli de nosaltres. ¿Què
diu? Heus ací el que diu:
"Insensats. Sou uns insensats. Passo pel vostre rostre
i us el tallo en dues meitats. Ganivet tan fi que ni tan sols
no us desadhereix! Però una meitat vostra viu per sem-
pre truncada, de cara a mi, gravita al meu entorn. La llu-
na té els seus satèl·lits, que són els homes. Us il·lumino de
nits. De dies us deixo a les fosques i per això us perdeu.
Quan m'aturo dintre vostre remugueu les mandíbules.
Teniu gana de l'aire i veniu cap a mi. Alguns em són fi-
dels i em duen a dins, de dies. Un pensament us ha nas-
cut: sóc jo mateix, de tres quarts, sencera, minvant o
lluna nova..."

(Josep Palau i Fabre)