La Rosa fa trampes

M'ha arribat que Rosa Díez abandona el PSOE. Diu que discrepa de Zapatero pel que fa a la política antiterrorista i el model d’estat. Res a dir-hi, si no fos perquè la qüestió del model d’estat m’ha deixat sorprès, astorat i irritat alhora. No sé veure la discrepància enlloc. El model d’estat del socialisme español ha partit sempre d’una premissa per a ells intocable: l’estat-nació español o l’estat uninacional español. No hi fa res que sigui precisament aquesta intocabilitat la raó que els obligui a viure en un estat-nació, en una nació única, en una pàtria única... españoles però permanentment problematitzats i qüestionats. I així serà, Rosa, pels segles dels segles, mentre les nacions perifèriques siguin considerades de segona divisió. Teniu sort, però, que allò que anomeneu nacionalismos s’ha convertit en una fraseologia més o menys atrevida per a caps de setmana o per a dates determinades: Universitat de Prada, Onze de Setembre, campanyes electorals, etc. Als separatistes federalistes, tant de riure ens fan els independentistes casolans com ens irriten els unionistes apocalíptics com tu, Rosa, que has format part del govern de la nació amb més autonomia de l'estat. Rosa, disposes d’Estado i de tot el que això vol dir, i saps molt bé que sempre serem d’España, encara que tinguem la gosadia, pel que sembla imperdonable, de no ser mai españoles. Rosa, ets una tramposa!