"i si et quedava enyor besa de nou, que la vida és comptada" (Joan Salvat-Papasseit)

La Cançó d'Itàlia no és ni l'únic poema dels Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister de Goethe ni l'únic poema de Mignon, la veritable protagonista femenina de l'obra. Al Llibre Quart, Capítol Onzè, Mignon i l'arpista, sense conèixer cap dels dos _com, d'altra banda, el mateix lector, si no és en segona lectura_ la relació paternofilial que hi ha entre ells, canten a duo aquesta Cançó de l'enyor, bellament traduïda per Feliu Formosa:

Sols qui l'enyor coneix,

sap mon sofrir!

Sola i distanciada

de tot delit,

al firmament esguardo

vers aquell punt.

Qui em coneix i m'estima,

ai, és tan lluny!

Em ve un desmai, em sento

cremar per dins.

Sols qui l'enyor coneix

sap mon sofrir!