dilluns, 24 de setembre del 2007

El bany de Maria


Una altra dona sense rostre.
En més d'un diccionari trobaríem una definició més o menys semblant a aquesta: "Procediment de cocció o escalfament que consisteix a posar el que es vol coure o escalfar dins un recipient i aquest dins un altre ple d'aigua, que és el que rep directament l'acció del foc", si hi cerquéssim, dins l'entrada bany, l'accepció bany maria.
La raó del bany és òbvia en la mateixa definició. Però i la maria?, aquesta "maria" equivalent a aigua que els diccionaris no ens expliquen?
En realitat ens trobem davant d'una altra figura femenina silenciada i velada: Maria la Jueva (s III), una de les primeres figures de la tradició alquímica i a qui devem la invenció de diferents forns i aparells per coure i destil·lar, el més famós dels quals és, sens dubte, el popular bany maria, que ha servit d'excusa al xiuxiueig d'avui.

2 comentaris:

zel ha dit...

La mare del Tano, m'has salvat de la pregunta que com cada any em faran els nens de la classe quan els digui "posarem la xocolata al bany maria, que no és el bany de la Maria, no, que la Maria ja s'ha banyat aquest matí, oi, Maria?" I llavors, tot i que els he distret, sempre algun pregunta... Gràcies, rei!

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

Hahaha, pots estar segura, Zel, que no ho volia fer, eh. Hahaha, ara si cal posar la xocolata al bany de la Maria, també pots comptar amb mi. Hahaha