dimarts, 18 de setembre del 2007

"L'home civilitzat ha baratat una part possible de felicitat per una altra de seguretat" (Sigmund Freud)


"L'existència de l'inexistent és una cosa que empipa. Majorment, perquè posa a la corda fluixa l'existència precària d'allò que empíricament se suposa real" (Dolors Miquel, fragment de L'existència de l'inexistent).
Volgué arxivar ficcions, mentides, somnis, promeses, irrealitats, insomnis... amb tanta pressa que no se li acudí altra cosa que encapsar-se el cap. Des de llavors se la veu a la plaça, els dies de mercat, amb un enorme estoig de cartró al cap.
I qui la podria reconèixer, tot i la solidesa del seu cos, amb els seus cabells d'espígol i els seus ulls de gavarrera entaforats dins una capsa?

4 comentaris:

zel ha dit...

Em dono temps per acabar de treure l'entrellat d'un paràgraf tan suggerent i ... ja comentarem.

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

Una cloenda una mica forçada i superrealista d'un xiuxiueig anterior: Una infelicitat còmoda i segura. Però benvinguts els teus comentaris.

Jo Mateixa ha dit...

Hola bon dia, vinc des de ca la Zel i m'ha fet molta gracia veure com algú signava com a Jo Mateix :-P

Que passis molt bon dia!!!

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

Igualment (o bona nit, ja), Jo Mateixa

Ja et vindré a veure.

Jo Mateix