Ventar: Tirar enlaire (la batuda) perquè el vent separi del gra la palla, les volves, etc

"El conjunt dels fenòmens que omplen l'ambient quotidià i l'atmosfera comuna de la vida humana, que amb llur regularitat, immediatesa i evidència penetren a la consciència dels individus agents assumint un aspecte independent i natural, constitueix el món de la “pseudo-concretesa”. A aquest món pertanyen:
El món dels fenòmens exteriors, que s’esdevenen a la superfície dels processos realment essencials.
El món del traficar i del manipular, això és, de la pràctica fetitxitzada dels homes _que no coincideix amb la pràctica crítico-revolucionària de la humanitat.
El món de les representacions comunes, que són projeccions dels fenòmens externs en la consciència dels homes, producte de la pràctica fetitxitzada i la forma ideològica del seu moviment.
El món dels objectes fixats, que fan l'efecte d’ésser condicions naturals i que no són immediatament cognoscibles com a resultat de l'activitat social dels homes.

El món de la pseudo-concretesa és un clarobscur de veritat i d’engany. El seu propi element és el doble sentit. El fenomen indica l'essència i alhora l'oculta. L'essència es manifesta en el fenomen, però només d’una manera inadequada, parcialment, en alguna de les seves facetes i en certs aspectes. El fenomen remet a quelcom d’altre que ell mateix, i viu només gràcies al seu contrari. L'essència no és donada immediatament: és mediatitzada pel fenomen i, per tant, es manifesta en quelcom d’altre que ella mateixa. L'essència es manifesta en el fenomen. Aquest fet revela el seu moviment i demostra que l'essència no és inerta ni passiva. Però precisament de la mateixa manera el fenomen revela l'essència. La manifestació de l'essència és justament l'activitat del fenomen." (Karel Kosík, 1926-2003: Dialèctica del concret. Estudi sobre els problemes de l'home i del món, 1963)