Ab ovo, “Des de l’ou”: L’ou del cap de setmana

L’ou del cap de setmana:
"En Joan Drogo, un cop nomenat oficial, va marxar de la ciutat un matí de setembre per arribar a la Fortalesa Bastiani, la seva primera destinació.

Es va fer despertar que encara era de nit i es posà per primera vegada l’uniforme de tinent. Quan acabà, es va mirar al mirall a la claror d’un llum de petroli sense trobar-hi, però, el goig que n’esperava. A la casa hi havia un gran silenci, se sentien només petites remors en una cambra veïna: la seva mare es llevava per acomiadar-lo.

Feia anys que esperava aquell dia, l’inici de la seva vida autèntica. Pensava en les grises jornades de l’Acadèmia Militar i recordà les tardes amargues d’estudi —quan sentia passar pel carrer la gent lliure i presumiblement feliç— i els despertars d’hivern a les grans cambres glaçades en les quals planava el malson dels càstigs. Recordà la tristesa de comptar els dies un per un, que semblava que no s’acabaven mai."

Solució de l'ou passat:

Felicitats a totes dues: es tracta de Dràcula (1897), de Bram Stoker (1847-1912), amb la fotografia de Vlad III Tepes, “l’Empalador”, personatge històric real _voivoda de Valàquia_ amb qui Stoker basà el seu protagonista.

Ben lluny de les diverses desadaptacions cinematogràfiques, l’obra aprofita la singularitat de Vlad III i les històries i llegendes de vampirs que circulaven per Europa per narrar, amb repetides dualitats (lluita entre el bé i el mal, entre la ciència i la superstició, entre la vida i la mort), la lluita d’un home per sobreviure en un món on la ciència i els canvis socials deixen de costat la superstició, i el món de tradició i llegenda al qual pertany.