"Que no t'exclogui el vent dels seus combats ni la mar dels seus ocis" (Miquel Martí i Pol)

Le mur des je t'aime (París)

Dubtar, aprendre, conèixer, saber, etc, acostumen a ser símptomes de voluntat de llibertat. Si aquesta voluntat s’acompanya de crítica o denúncia de l'existent (com van fer Marx o Freud, per exemple), el potencial alliberador pot ser enorme.
Tot i que el llibre que reporta el text d’avui fou comentat de la següent manera per un dels seus autors: “De bona gana vam abandonar el manuscrit a la crítica rosegadora de les rates, sobretot pel fet que ja havíem assolit l’objectiu principal, és a dir, veure-hi clar nosaltres mateixos” (Karl Marx: Pròleg a Per a la crítica de l’economia política, 1859), no fou pas per atzar que romangué inèdit fins l’any 1932, amb el marxisme ja adotzenat pels “revisionistes” que custodiaven els manuscrits de Marx o ja esclerotitzat pels soviètics que en feren una doctrina: “El comunisme no és per a nosaltres ni un estat que calgui crear, ni un ideal sobre el qual haurà de reglamentar-se la realitat. Nosaltres anomenem comunisme el moviment real que aboleix l'estat actual. Les condicions d'aquest moviment són resultants de premisses existents en l'actualitat” (Karl Marx i Friedrich Engels: La ideologia alemanya, 1845-1846).
I és que la contradicció, com afirmava el mateix Marx, és present en totes les realitats, fins i tot entre els partidaris dels seus ideals emancipatoris.
Paradoxalment, tot i que La ideologia alemanya no fou el primer text ni de Marx ni d’Engels, fou dels primers textos marxistes, si no el primer: mode de producció, relació entre base i superestructura, forces productives, relacions de producció, ideologia, etc, són alguns dels nous conceptes _noves eines_ que els permeten d’analitzar i explicar la societat que fins llavors només havia pogut ser denunciada des de punts de vista morals. Perquè “Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món de diferents maneres; el que cal és transformar-lo” (Marx: tesi XI, de Tesis sobre Feuerbach, 1845, publicat _amb algun retoc_ per primer cop per Engels el 1888 com a Apèndix de la seva obra Ludwig Feuerbach i la fi de la fiolosofia clàssica alemanya, 1886).