dilluns, 1 d’octubre de 2007

S’aquieten i s’esfullen temps i natura

Le déjeuner sur l'herbe (1862), d'Édouard Manet (1832-1883)

Aquesta és la tardor: —que et trencarà un dia el cor!
Vola enllà! Vola enllà!
El sol camina lent vers la muntanya
i puja i puja
i a cada pas reposa.

Com s’ha marcit el món!
Sobre cordes tensades amb fatiga toca
el vent la seva cançó.
L’esperança volà—
el vent se li’n queixa.

Aquesta és la tardor: —que et trencarà un dia el cor!
Vola enllà! Vola enllà!
Fruita de l’arbre,
tremoles, caus?
Quin secret va ensenyar-te
la nit
que una glaçada esgarrifança cobreix
la teva galta, la galta purpúria?—

És que estàs muda, no respons?
Qui parla encara?—

Aquesta és la tardor:—que et trencarà un dia el cor!
Vola enllà! Vola enllà!—
«Jo sóc bella»
—l’estrella de camp parla així—,
«però m’estimo els homes,
i els homes consolo—
els cal encara veure flors,
s’inclinen cap a mi,
i ai las, em trenquen.
En els seus ulls aleshores
resplendeix el record,
el record d’una cosa més bella que no jo:
—ho veig, ho veig—i és així com moro».

Aquesta és la tardor: —que et trencarà un dia el cor!
Vola enllà! Vola enllà!

Friedrich Nietzsche (1844-1900): La tardor

5 comentaris:

rosa ha dit...

quina ignorància la meva,sobre aquest filòsof, no em pensava que havia publicat poesia. Pensar-la si, doncs un filòsof té molts números per ser un gran pensador.
De totes maneres essent el seu pensament principal el de " les coses no són tal com semblen" que podria esperar...una obra meravellosa.
gracies per omplir els meus sentits



ah i treu això de la verificacio de la palabra.un petó

Jo Mateix ha dit...

Sí, filòsof o poeta, tant se val, un veritable geni a qui el destí (una malaltia) i la germana que el va sobreviure van jugar una mala passada.

elur ha dit...

Preciós poema i és que el Nietzsche era un gran pensador i un gran escriptor.

Tot un regal trobar-lo :)

Carme Fortià ha dit...

També ens perdrem en les paraules dels altres, però intentaré perdre només algun somriure perquè sigui recollit i robi una rialla al dels objectes perduts!
Espero que no hi hagi masses cors trencats per la tardor que ens embolcalla!

Montserrat ha dit...

Genial el titol del teu blog... l'he trobat preciós... passejaré a veure qie més hi trobo