dimecres, 3 d’octubre de 2007

"Quan creus que ja s'acaba, torna a començar" (Raimon)


La majoria de jocs acostumen a tenir un inici i un final, i això, en part, constitueix un dels seus atractius. De vegades, però, el començament i l’acabament d’un joc poden estar tan acostats en el temps que arribem a perdre'n la noció, com en aquest mat del pastor del joc d’escacs. Perquè, generalment, solen ser més d'un a jugar: amb els mateixos objectius, amb les mateixes regles.
Un joc mal definit, sense unes normes acordades i acceptades, sol ser un joc inacabable, fet a mida d'un únic jugador i, per tant, poc atractiu i engrescador per als que només poden mirar-s’ho perquè no saben quan i com comença o acaba la partida.
El joc perd la seva gràcia per moltes coses, però sobretot perquè sempre és el mateix jugador el que acaba amb la frase: "això no s'hi val!"

2 comentaris:

robelfu ha dit...

aixo de, no s'hi val, m'acostuma a pasar a mi, tin mol mala sort en el lloc, pero soc molt afortunada en l'amor.
una abraçada y bona nit.

rosa ha dit...

com tot en aquesta creació té un començament i un final, és una roda, i vinga torni a començar.Hi han perdedors i guanyadors..Però és que la vida no és tot un joc?