“Els nostres remots avantpassats primats van aparèixer i evolucionaren junt amb les primeres flors!” (Llorenç Vallmajó Riera)

Per a Gramsci “és preferible elaborar la pròpia concepció del món conscientment i críticament i, en connexió amb aquesta tasca del propi cervell, elegir la pròpia esfera d’activitat, participar activament en la producció de la història del món, ser guia d’un mateix i no acceptar passivament i supinament que la nostra personalitat sigui formada des de fora.”

Reconeix, tanmateix, que la pròpia concepció del món no està sola, sinó que té companyia: ”Sempre s’és conformista d’algun tipus de conformisme, sempre s’és home-massa o home-col·lectiu.“ Per això ens proposarà de conèixer la companyia del nostre pensament: “La qüestió és aquesta: de quin tipus històric és el conformisme, l’home-massa al qual es pertany?”

La persona que no sap que és un filòsof és un filòsof barrija-barreja, sincretista, heterogeni: “Quan la concepció del món no és crítica i coherent sinó ocasional i disgregada, es pertany simultàniament a una multiplicitat d’homes-massa; la pròpia personalitat es composa d’elements estranys i heterogenis: s’hi troben elements de l’home de les cavernes i principis de la ciència més moderna i avançada, prejudicis de totes les fases històriques anteriors mesquinament localistes i intuïcions d’una filosofia futura, com la que tindrà el gènere humà unificat mundialment.“

Contra el sentit comú o a partir de la crítica del senti comú, Gramsci pretendrà l’elaboració d’una filosofia homogènia, és a dir, coherent i sistemàtica, que posi fi a la barrija-barreja: “Criticar la pròpia concepció del món significa, per consegüent, fer-la unitària i coherent, elevar-la fins al punt a què ha arribat el pensament mundial més avançat. Significa també criticar tota la filosofia que ha existit fins ara, en la mesura que ha deixat estratificacions consolidades en la filosofia popular.“

Per això ens cal reconèixer que som com una esponja, i que ens cal fer l’inventari dels líquids dels quals s’ha empapat aquesta esponja: “El començament de l’elaboració crítica és la consciència del que s’és realment, és a dir, un “coneix-te a tu mateix” com a producte del procés històric desenvolupat anteriorment i que ha deixat en tu una infinitat d’empremtes acollides sense benefici d’inventari.”