"Les idees que tens; les idees que et tenen. Aquestes últimes _i tu no ho saps_ són les que practiques" (Joan Fuster)

Filosofia, pedagogia, política, literatura, periodisme, etc, són alguns dels camps en els quals és conegut Antonio Gramsci (1891-1937), mort a les presons mussolinianes, on romangué entre 1926-1937. Els seus escrits de presó (Quaderni del carcere i Lettere del carcere) tracten qüestions molt diverses: origen i causes del feixisme, situació de la tècnica en el món contemporani, organització de la cultura, crítica literària, filosofia, etc, totes, però, amb un objectiu transversal o comú: elevar el nivell cultural de les classes populars de Sardenya i Itàlia.

El repte que es planteja Gramsci és la formació cultural del seu poble a través d’un ensenyament de la filosofia que prioritzi l’ajut a elaborar críticament el propi pensament de cadascú per participar en una comunitat ideològica i cultural, i que trenqui amb el model tradicional basat en la informació històrica sobre el desenvolupament de la filosofia del passat. I com a bon pedagog planteja una metodologia prou moderna a la seva època: partir de la demostració que tothom posseeix una experiència filosòfica, tothom és “filòsof” sense saber-ho i partir, per tant, del ja conegut, de l’experiència filosòfica de cadascú: el “sentit comú” en primer terme, la religió en segon lloc i, en fi, els sistemes filosòfics elaborats pels grups intel·lectuals tradicionals.