dijous, 25 d’octubre de 2007

Contra la violència quotidiana en trams i trens


ENCARA EL TRAM

A D. Carles

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!

Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.

I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!

(Joan Salvat-Papasseit: L'irradiador del port i les gavines, 1921)

3 comentaris:

rosa ha dit...

I si jo ara baixés?-Mai no et sabria els ulls..

Preciós,enternidor...Podrien penjar aquest poema a totes les linies del tram, metro i bus...la gent prendria conciència...

Nosotras mismas ha dit...

Preciós.

Salutacions.

Carme Rosanas ha dit...

Potser només la poesia ens pot curar de tantes coses que passen