dijous, 18 d’octubre de 2007

Decepció


Després de reveure les intervencions de Duran i Carod a TVE i de llegir els comentaris de gent molt més entesa que no pas jo, em refermo en el que em va venir al cap després de veure'ls en directe. Decebedors! Sé que no es pot jutjar ningú per un dia, per una hora o per una resposta, però de vegades una frase o una actitud són prou importants per concloure que aquest parell mai seran polítics que em puguin representar. Excessivament presoners de l'electoralisme més populista per mi.
De Duran, que va estar molt bé en les formes, no entenc com es pot permetre la perla de tolerar i justificar l'ús del vel si aquest es fonamenta en el fet religiós i considerar-lo inacceptable i menyspreable si el seu ús es fonamenta en el fet cultural. Per més voltes que hi dono, no arribo a entendre la distinció: per mi l'únic fonament és la llibertat dels seus usuaris, o dels tutors legals dels seus usuaris si aquests són menors. L'única mesura per jutjar actituds és la llibertat amb què es manifesten. Ni la religió ni la cultura poden ser vares de mesurar opcions de l'àmbit personal! I si ho fossin, per creacions humanes que són totes dues, ho serien en el mateix sentit: per acceptar o per no acceptar, però no l'una per a una cosa i l'altra per a la seva contrària.
De Carod, excessivament agre en les formes, penso que és un bon líder per mantenir l'statu quo d'emprenyament permanent entre catalunyesos i españoles, però per portar a la independència el meu país, em sembla que no. No hi ha cap país del món que s'hagi independitzat d'un altre sense la complicitat dels sectors més democràtics d'aquest darrer. I Carod no sols no sap fer amics, sinó que es crea adversaris a dojo. Va desaprofitar, per exemple, les dues sibil·lines anècdotes sobre el José Luis per fer pedagogia sobre l'estafa que el centralisme, l'unitarisme o l'estat uninacional españoles han comportat també per als españoles i espanyols mateixos: culturalment, lingüísticament, etc. Solidari confés de la virtual República Àrab Sahrauí Democràtica, va ser incapaç de mostrar-se solidari amb els sectors més democràtics d'España i proposar, al costat de la reiterada república catalana, una república també per a l'Espanya que resti: que s'ho facin!, va etzibar.
En fi, molts españoles _però no pas tots_ no ens mereixen, però alguns dirigents de l'anomenat nacionalisme o independentisme catalunyesos, tampoc.
Ara, com que amb aquests dos polítics populistes sempre serem españoles o espanyols i com que "totes les llibertats són solidàries" (Joan Fuster): les religioses, les culturals, les espanyoles, les saharianes, les catalanes, etc, que s'ho facin!

2 comentaris:

rosa ha dit...

sense comentaris,
Visca Catalunya Lliure!!!!

elur ha dit...

tota la política (tots els polítics) és decebedora... i en tenim per temps!