El potineig de la política
La importància que es dóna al victimisme i a l’oportunisme en la política d’avui dia és clau per entendre l’actual campanya antimonàrquica _les actituds que l’acompanyen no em permeten de qualificar-la de republicana, més aviat al contrari.
Alguns grans partits polítics, no tots, certament, ho han fet: aprofitar oportunament el rebuf de la victimització originada pel tracte que el PP o la COPPE o dirigents conspicus del PSOE han donat a Catalunya o a determinat partit de Catalunya o a determinant dirigent català o a determinats sectors polítics de Catalunya, per intentar créixer electoralment, al marge de polítiques concretes, fonamentades, si cal, en els valors de la República.
En Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva, però que no li agrada escrit CaÇà, ho corrobora d'aquesta manera: "Ho va fer CiU en el seu moment, ho ha fet ERC. Ara els joves _o un sector combatiu del jovent_, que un dia hauran d’agafar el relleu, segueixen la petjada amb què alguns grans han desacreditat la política. El criticisme i la contestació propis de l’adolescència van cada cop més a remolc de l’oportunisme que uns i altres han instal·lat en la política diària. I això, si més no per als que hem cantat més d’un cop “No esperis salvacions supremes de déus, de reis ni de tirans”, és cada cop més preocupant".
Alguns grans partits polítics, no tots, certament, ho han fet: aprofitar oportunament el rebuf de la victimització originada pel tracte que el PP o la COPPE o dirigents conspicus del PSOE han donat a Catalunya o a determinat partit de Catalunya o a determinant dirigent català o a determinats sectors polítics de Catalunya, per intentar créixer electoralment, al marge de polítiques concretes, fonamentades, si cal, en els valors de la República.
En Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva, però que no li agrada escrit CaÇà, ho corrobora d'aquesta manera: "Ho va fer CiU en el seu moment, ho ha fet ERC. Ara els joves _o un sector combatiu del jovent_, que un dia hauran d’agafar el relleu, segueixen la petjada amb què alguns grans han desacreditat la política. El criticisme i la contestació propis de l’adolescència van cada cop més a remolc de l’oportunisme que uns i altres han instal·lat en la política diària. I això, si més no per als que hem cantat més d’un cop “No esperis salvacions supremes de déus, de reis ni de tirans”, és cada cop més preocupant".
1 comentari:
si, en potinejat tant la politica que ara qui els creu?
realment jo tinc uns principis i unes ressenyes que fan que sigui d'una banda i no d'una altre, però éds que a vegades et fan dubtar fins i tot.
Visca Catalunya, lliure!!!!
Publica un comentari a l'entrada