Els temps verbals
Entre el passat que encara es fa present i el futur que ja és present hi ha el present, un temps molt fugisser. I si no tenim present, podem tenir futur? I si el futur d'un no és el futur d'un altre, podem tenir futur? Només som passat? El passat sol ser directament proporcional a la seva proximitat al present o inversament proporcional a la seva llunyania del present. I encara sovint acostuma a ser negat, esborrat, desat, modificat o canviat en funció d'un present que de seguit no hi és. En definitiva, si els temps són més verbals que no pas reals, quin temps vivim?
.jpg)
Entrades
4 comentaris:
El que podem anar "robant" d'aquí i d'allà, sigui passat, present i/o futur, mig d'amagatotis, doncs si ho sabéssin tampoc ens deixarien fer-ho.
L'únic que tenim, l'ara mateix. M'entens, ara?
No gaire, i això que em sembla que m'hi esforç0. Abans o ara mateix?
molt bona pensada. Realment som el que som, i això és el passat el que ens ha marcat i ens marca el camí a seguir, però no només el passat d'aquesta vida sinó el passat d'altres vides.
Jo ja m'entenc.
Publica un comentari a l'entrada