divendres, 21 de desembre de 2007

A Francesc Ferrer i Guàrdia


Rouco defiende a la familia tradicional, "la institución más querida por todos"
Continúan los preparativos para el gran encuentro en defensa de la familia cristiana fechado para el próximo día 30 en Madrid y que reunirá a cientos de miles de personas. El Cardenal Arzobispo de Madrid, Antonio María Rouco Varela, ha destacado que la imagen del difunto Santo Padre, Juan Pablo II, estará "muy presente" ya que coincide con el 25 aniversario de su primera visita a la capital de España. "Estará su enseñanza, calor y gran fuerza" ha recalcado Monseñor en declaraciones a "La Mañana" de la Cadena Cope. A las doce del medio día, Benedicto XVI conectará en directo desde el Vaticano para saludar a los congregados.

En Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva, així amb una Ç, pregunta a tot el món: "Què poden saber sobre la família, l’educació, l’amor, etc, aquestes persones que han decidit fundar una “família” sense fills i amb cònjuges tan eteris com un déu o una mare de déu, que, a més de no portar-los mai la contrària, sempre aplaudeixen els seus actes per silenci administratiu? Per què la humanitat sencera consentim que les esglésies i els seus representants s’erigeixin en pontífexs de temes que no tenen res a veure amb l’espiritualitat o amb allò que en diuen el seu ministeri? Ens cardem els laics i els ateus en temes que són de la seva incumbència i que tan se’ns en fot? Què ens importa a nosaltres si donen l’hòstia reconsagrada del dret o del revés o si el rosari el resen drets, agenollats, asseguts o ajaguts? Doncs que ells deixen en pau les coses que no són del seu món!"

Que en té, de raó, aquest en Jordi, i això que no ens ha recordat que l'església com a institució, avui tan pancartera, mai no es va manifestar contra el franquisme, però deixem-m'ho estar, em sembla més oportú donar-vos a conèixer aquest article del president d'una institució que porta el nom d'un mestre i lliurepensador executat per la intransigència religiosa, i que avui publica el Diari de Girona:


Cultura religiosa

JORDI SERRANO I BLANQUER Escolto una tertúlia de la ràdio sobre la cultura religiosa, resulta que tot de gent que no s'apropa a una església des de fa dècades, tot d'una, quan ve Nadal, els agafa una mena d'enyorança malaltissa del que no han tingut mai. La gent gran, atacada pel síndrome d'Estocolm, creu que té cultura religiosa i diuen que els joves no en tenen. A més pensen que això és un problema. Anem a pams. Algú pot creure que a les escoles franquistes s'estudiava cultura religiosa? És més, algú creu que a l'escola franquista s'adquiria cultura? No, abans el que hi havia era adoctrinament religiós i prou. Anem a veure un bocí d'un manual de l'època: «Las mujeres íberas llevaban sobre la cabeza un aro de hierro que servía para echar sobre él un velo con el que a menudo se cubrían la cara. La misma Dama de Elche aparece con la cabeza y el cuello pudorosamente cubierto de paños. Parece que las primitivas mujeres españolas estaban nada más que esperando que se levantara la primera Iglesia de Cristo, preparadas ya con sus tocas para asistir a la primera misa...». Quan es parla de cultura religiosa, en realitat de què es parla? De tenir coneixements d'història sagrada? La pregunta que ens podem fer és: la religió és cultura? Una persona que no sigui religiosa, li falta cultura? Anem més enllà, es pot educar en la religió? Crec sincerament que no, la religió no és una matèria científica que es pugui ensenyar, creus o no creus. Alguns més lights, no més laics, diuen que cal història de les religions, com si es pogués explicar història a Catalunya o Espanya sense explicar la inquisició, la lluita de l'església catòlica contra els drets humans, contra la democràcia, contra la llibertat, contra el sufragi universal, contra els drets de les dones, contra la regulació del treball infantil, etc. Els lliurepensadors potser el que hem de començar a exigir és que a l'escola es proposi la lectura als pares de L'Anticrist: maledicció sobre el cristianisme de Friedrich Nietzsche a veure si així se'ls obre la ment a altres possibilitats filosòfiques que mai havien tingut en compte i així entendran més a llurs fills.* Director de la Fundació Ferrer i Guàrdia

3 comentaris:

zel ha dit...

Quanta raó, i quanta saviesa... de sempre, els que pontifiquen, no dialoguen normativitzen i ens fan anar pel seu sant o no tan sant camí, tenen una cosa en comú, són curtets curtets i els fa poc que pensem solets, sense infusió divina o governamental, què n'esperem? Jo res, tu tampoc, totno l'últim! petonassos, grossos de festa!

Josep Maria Yago ha dit...

dons que no ens passi res, s'acosta l'any jubilar i l'arquebisbat i l'Ajuntament faran pinça. Hauríem de fer un congrès com el de Toledo o quelcom semblant.

elur ha dit...

passa com a totes les sectes, aquesta no havia pas de ser diferent...