divendres, 28 de desembre de 2007

Teixim, teixim!


Sense cap llàgrima als ulls enfosquits,
seuen al teler i estrenyen les dents:
“Alemanya, et teixim la mortalla,
t’hi teixim la triple maledicció...
Teixim, teixim!

Maleït sigui el Déu a qui hem pregat
en els freds hivernals, i durant les caresties;
fou vana l’esperança i l’espera anhelant,
Ell ens ha entabanat, i burlat, i escarnit...
Teixim, teixim!

Maleït sigui el rei, el rei dels rics,
que no ha pogut calmar-nos la misèria,
que fins el darrer sou ens ha arrencat
i ens fa matar com a gossos...
Teixim, teixim!

Maleïda sigui la pàtria falsa,
on sols prosperen l’oprobi i la vergonya,
on les flors són tallades massa d’hora
i la podridura engreixa el cuc...
Teixim, teixim!

La llançadora vola, espetega el teler,
teixim amb diligència nit i dia,
vella Alemanya, et teixim la mortalla,
t’hi teixim la triple maledicció,
teixim, teixim!

(Heinrich Heine, 1797–1856: Els teixidors de Silèsia)


Creix sobre la terra pa suficient
per a tots els fills dels homes
i roses i murtres i bellesa i plaer
i pèsols no menys dolços.

(Heinrich Heine, 1797-1856: Alemanya, un conte d’hivern, 1844)

1 comentari:

zel ha dit...

Que trist, però quan convé de llegir versos com aquests...
Quina lliçó, noi.
Quedo així, com reflexionant. Penso.
Petons.