Teixim, teixim!

Sense cap llàgrima als ulls enfosquits,

seuen al teler i estrenyen les dents:

“Alemanya, et teixim la mortalla,

t’hi teixim la triple maledicció...

Teixim, teixim!

Maleït sigui el Déu a qui hem pregat

en els freds hivernals, i durant les caresties;

fou vana l’esperança i l’espera anhelant,

Ell ens ha entabanat, i burlat, i escarnit...

Teixim, teixim!

Maleït sigui el rei, el rei dels rics,

que no ha pogut calmar-nos la misèria,

que fins el darrer sou ens ha arrencat

i ens fa matar com a gossos...

Teixim, teixim!

Maleïda sigui la pàtria falsa,

on sols prosperen l’oprobi i la vergonya,

on les flors són tallades massa d’hora

i la podridura engreixa el cuc...

Teixim, teixim!

La llançadora vola, espetega el teler,

teixim amb diligència nit i dia,

vella Alemanya, et teixim la mortalla,

t’hi teixim la triple maledicció,

teixim, teixim!

(Heinrich Heine, 1797–1856: Els teixidors de Silèsia)

Creix sobre la terra pa suficient

per a tots els fills dels homes

i roses i murtres i bellesa i plaer

i pèsols no menys dolços.

(Heinrich Heine, 1797-1856: Alemanya, un conte d’hivern, 1844)