diumenge, 30 de desembre de 2007

Adéu 2007, benvingut 2008!


Cadascú de nosaltres pot arribar a decidir el record que els altres conservaran de nosaltres mateixos, perquè generalment acostumem a recordar d'altri a partir del passat més recent o proper: els saluts del comiat o l'acomiadament. Segons com són les maneres i formes de l'adéu, el record pot quedar-s'hi encallat i difícilment podrà retrocedir més enrere. De vegades és una gran sort, d'altres una veritable llàstima.

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

(Lluís Llach: Que tinguem sort)

Bon Any nou a tothom!

2 comentaris:

elur ha dit...

que tinguem sort i que la vida ens doni un camí ben llarg... encara he de trobar un color a la tramuntana, jo...

petons!

tomeva ha dit...

A vegades tens bons records d'algú estimat a partir d'un passat, a voltes tèrbol, molt llunyà en el temps, i sense ni tant sols comiat, en tot cas, encara que no explícit, un fins a una propera més favorable. I la immensa sort rauria, en aquest cas, a poder reemprendre una amistat que de ben segur no es va poder cuidar gens.
No és el tema del post, simplement una cosa més a dir sobre el passat, el record, l'amistat, i el nou temps a venir.