dimarts, 4 de desembre del 2007

Totes les cantonades tomben


Si saps alimentar la intel·ligència,
no deixis que el teu ànim es corsequi,
car la suprema revelació
de la vida floreix sempre en el cor.

La salutació fresca d’un noi,
i encara més el balbuç d’un infant,
pot projectar més llum dins la teva ànima
que la saviesa de tots els savis.

Només sota besades, jocs, facècies,
sabràs del tot allò que vol dir viure;
oh, cal que aprenguis a pensar amb el cor
i aprenguis a sentir amb la intel·ligència.

(Theodor Fontane: Adagis)

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

No coneixia aquest poema, em sembla un altre regal del dia d'avui. Tothom em regala una pila de coses no és cap dia especial. M'agrada molt. Sempre he pensat que hi ha un pensament del cor i un sentir de la intel·ligència. I n'aprenem, mica en mica, si volem fer-ho, és clar!

robelfu ha dit...

La intel·ligència serveix, clar que sí. I, al meu judici, és important mantenir-la en evolució. La gent intel·ligent sol ser més divertida, més expressiva, més lliure, més humana.
petons

rosa ha dit...

preciós....i és que tot floreix en el cor només nosaltres som els qui adrecem les coses cap a altres aviranys.