Veritats
La qüestió de saber si es pot reconèixer al pensament humà una veritat objectiva no és pas una qüestió teòrica, sinó pràctica. És en la pràctica on l’home ha de demostrar la veritat, és a dir, la realitat i la força del seu pensament, en aquest món i per al nostre temps. La disputa sobre la realitat o la fantasia d’un pensament isolat de la pràctica és purament escolàstica.
(Karl Marx, 1845: Tesis sobre Feuerbach, II)
.jpg)
Entrades
4 comentaris:
La veritat, en el fons, no és més que una il•lusió, una ficció, una creació humana. Els éssers humans només podem viure segurs en la realitat, deformant-la, modelant-la segons els nostres interessos.
una abraçada.
Vols dir que no tenim tots la nostra veritat, allò que creiem tan cert que és l'unic que ens mobilitza? Sí, és el que ens diu el nostre jo intern, subjectiu i personal, serà per això que els humans no ens entenem? Petons.
si sempre fem que la nostra realitat sigui al nostra abast, com si fos una gran mentida que fins i tot nosaltres mateixos ens l'he creiem
Si la realitat ja és la que cadascú de nosaltres interpretem, recordem, construim a la nostra manera. Las veritat encara em sembla més complicada de trobar. Una veritat o moltes veritats... sobre cada cosa?
Publica un comentari a l'entrada