dissabte, 1 de desembre del 2007

Veritats


La qüestió de saber si es pot reconèixer al pensament humà una veritat objectiva no és pas una qüestió teòrica, sinó pràctica. És en la pràctica on l’home ha de demostrar la veritat, és a dir, la realitat i la força del seu pensament, en aquest món i per al nostre temps. La disputa sobre la realitat o la fantasia d’un pensament isolat de la pràctica és purament escolàstica.
(Karl Marx, 1845: Tesis sobre Feuerbach, II)

4 comentaris:

robelfu ha dit...

La veritat, en el fons, no és més que una il•lusió, una ficció, una creació humana. Els éssers humans només podem viure segurs en la realitat, deformant-la, modelant-la segons els nostres interessos.
una abraçada.

zel ha dit...

Vols dir que no tenim tots la nostra veritat, allò que creiem tan cert que és l'unic que ens mobilitza? Sí, és el que ens diu el nostre jo intern, subjectiu i personal, serà per això que els humans no ens entenem? Petons.

rosa ha dit...

si sempre fem que la nostra realitat sigui al nostra abast, com si fos una gran mentida que fins i tot nosaltres mateixos ens l'he creiem

Carme Rosanas ha dit...

Si la realitat ja és la que cadascú de nosaltres interpretem, recordem, construim a la nostra manera. Las veritat encara em sembla més complicada de trobar. Una veritat o moltes veritats... sobre cada cosa?