dimecres, 26 de desembre del 2007

El noble origen dels menjacapellans




Ha format part de totes les conspiracions i de tots els alçaments contra la voluntat popular que qüestionava el seu domini polític, social i econòmic, i la seva intromissió en la vida pública.
Des del trontollament de l’antic règim absolutista, ha pres opció política descaradament, sense encomanar-se ni a déu ni al diable, contra qualsevol avenç que signifiqués pèrdua de poder polític, econòmic i social. I a favor de què? Potser en defensa de la religió? De les partides reialistes (1820-1823), la Guerra dels Malcontents (1827), la Primera guerra carlina o Guerra dels Set anys (1833-1839), la Segona guerra carlina o Guerra dels Matiners (1846-1849), la Tercera guerra carlina (1872-1876), la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931), la Dictadura de Franco (1939-1975), l’intent de cop d’estat de Tejero (23F, 1981), etc, trinxeres des d'on es lluitava contra la majoria, el liberalisme, el constitucionalisme, el progressisme, el republicanisme, el federalisme, les esquerres, la democràcia.
Això sí, les víctimes de les seves files tenen, segons aquest individu i la seva església, una pàtina que no tenen les altres víctimes: ho són per raó de la seva religió, no pas per raó de la seva política.
I si fos així com dius, per què et queixes, individu Vázquez?: cel guanyat, i a callar! Però no, aquest individu sap prou bé que no és així, que l'anticlericalisme no és fruit de la religiositat de l'església o dels seus feligresos sinó de les preses de posició política de la institució i els seus prelats, per això, opusdeista convençut i confés, forma part de l’esquerra tova, per tenir tots els trumfos en una mà, com ha fet sempre l’església catòlica española.

4 comentaris:

neus ha dit...

ai cullons... demanar perdó a l'església?? i què més?!

L'española i la de tot arreu, jo mateix. No han paït mai perdre el poder que exercitaven sobre el poble mitjançant la por. No han paït mai perdre el poder.
El catolicisme no és una religió, és una secta dictatorial.

Carme Fortià ha dit...

Això sí, i què més! M'agradaria veure'ls a ells demanant perdó pels tots els seus propis pecats comesos... I predicar amb l'exemple!

Bé, a banda de tot això, molt bona sortida i entrada d'any, que l'hivern ens porti bons somnis, realitzats en qualsevol de les nostres primaveres!

rosa ha dit...

no sabia pas que tenia més pes la religió que la política...o sí...siles dues es poden donar les mans.
Perdó? que ho arreglin tot

zel ha dit...

Ara vaig a veure qui és aquest cap gros, que no el coneixia, i pel que expliques segur que em fa emprenyar. I com m'agrada emprenyar-me amb segons qui. Aquesta és la gran discusió de cada Nadal amb la meva mare, és religiosa fins al moll de l'os i sempre estem de batussa... Ai, que no et deia res de feia uns quants dies, no tinc perdó, però ja estic a la page i m'he posat al dia dels teus posts , ets un molt molt bon informador, ja t'hi pots dedicar. Petons, maco i bon tot el que desitgis.