Un "Nihil obstat" poc convençut (II)

Poema II

L'esposa

8 La remor del meu estimat!
Mireu-lo com ve
trescant per les muntanyes,
saltant per les collades.
9 El meu estimat és semblant a una gasela,
o a un cérvol jove.
Mireu-lo, està darrera la nostra paret,
aguaitant per la finestra,
espiant per les gelosies.
10 El meu estimat parla i em diu:
«Aixeca't, amiga meva,
bonica meva, i vine!
11 Perquè l'hivern, ho veus?, ja ha passat,
la pluja s'ha esvaït i se n'ha anat;
12 esclaten les flors per la contrada,
el temps d'esbrotar és arribat,
el cant de la tórtora s'ha fet sentir pels nostres camps.
13 La figuera dóna els seus primers fruits,
i les vinyes florides escampen perfum.
Aixeca't, amiga meva,
bonica meva, i vine!
14 Coloma meva, dins les escletxes de la roca,
en els amagatalls dels espadats:
mostra'm el teu rostre,
fes-me sentir la teva veu;
que la teva veu és dolça,
i el teu rostre, bonic».
15 Caceu-nos les guineus,
les guineus menudes
que fan malbé les vinyes;
ja que el nostre vinyar és florit.
16 El meu estimat és per a mi, i jo, per a ell,
—1381→
que pastura entre els lliris.
17 Abans que aleni el ventijol del capvespre
i s'estenguin les ombres,
retorna! Fes-te semblant, estimat meu,
a una gasela, a un cérvol jove
a les muntanyes de Béter.
3 1 En el meu llit he cercat, durant la nit,
el qui estima la meva ànima;
l'he cercat i no l'he trobat.
2 M'alço i faig un tomb per la ciutat;
pels carrers i per les places
cerco el qui estima la meva ànima!
L'he cercat i no l'he trobat.
3 M'han trobat els guardes que ronden la ciutat:
«No heu vist el qui estima la meva ànima?»
4 Tot just els havia deixats,
trobo el qui estima la meva ànima.
L'he agafat i no el deixaré,
fins que l'hagi introduït a la casa de la meva mare,
a la cambra de la qui m'ha concebut.

Tornada

5 Us conjuro, filles de Jerusalem,
per les gaseles i les cérvoles del camp:
no desperteu ni desvetlleu l'amor
fins que ell mateix ho vulgui!

Continuarà