Un "Nihil obstat" poc convençut (III)

Poema III

El cor

6 ¿Què és això que puja de l'estepa
com una espiral de fum,
que exhala olor de mirra i d'encens
i de totes les espècies exòtiques?
—1382→
7 Mireu, és la llitera de Salomó!
Seixanta valents l'envolten,
d'entre els valents d'Israel.
8 Tots són experts a manejar l'espasa,
hàbils en els combats;
cadascú porta l'espasa al flanc,
per les alarmes de la nit.
9 El rei Salomó s'ha construït una llitera
de fusta del Líban;
10 n'ha fet les columnes de plata,
el respatller d'or,
el setial de porpra;
per dintre és de marqueteria d'eben.
11 Filles de Jerusalem,
sortiu i contempleu, filles de Sió,
el rei Salomó portant la corona
amb què el coronà la seva mare,
el dia de les seves noces,
i el dia de la joia del seu cor.

L'espòs

4 1 Que n'ets, de bella, amiga meva,
que n'ets, de bella!
Els teus ulls són coloms,
darrera el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixa onejant per les muntanyes de Galaad.
2 Les teves dents, com un ramat d'ovelles toses
que surten del bany.
Totes porten bessonada;
d'estèril, no n'hi ha cap.
3 Com un fil d'escarlata, els teus llavis;
la teva boca és un encís.
Les teves galtes són com grans de magrana,
darrera el teu vel.
4 El teu coll és com la torre de David,
—1383→
construïda com les fortaleses.
Hi ha penjats els mil escuts,
totes les rodelles dels guerrers.
5 Els teus dos pits són com dos cervatells,
com una bessonada de gasela,
que pasturen entre els lliris.
6 Abans que aleni el ventijol del capvespre
i s'estenguin les ombres,
pujaré a la muntanya de la mirra,
a la collada de l'encens.
7 Tota tu ets bonica, amiga meva,
no tens cap defecte!
8 Em fas venir del Líban, esposa,
em fas baixar del Líban,
dels cims de l'Amanà,
de les muntanyes del Senir i de l'Hermon,
dels refugis dels lleons,
dels cims dels lleopards.
9 M'has robat el cor, germana meva, esposa,
m'has robat el cor amb una sola mirada teva,
amb una sola perla dels teus collarets.
10 Que en són, de delicioses, les teves carícies,
germana meva, esposa;
que en són, de delicioses, les teves carícies,
més que el vi!
I l'olor dels teus perfums,
millor que la de tots els bàlsams!
11 Els teus llavis, esposa, regalimen mel verge,
mel i llet tens a la llengua;
i l'olor dels teus vestits
és com l'olor del Líban.
12 Ets un jardí reclòs, germana meva, esposa,
un jardí reclòs, una font segellada.
13 Els teus recs formen un verger de magraners
i de fruits exquisits.
Cipres i nards,
14 nard i safrà;
canya aromàtica i cinamom,
—1384→
amb tots els arbres d'encens;
mirra i àloes,
amb tots els bàlsams més fins.
15 Font dels jardins, pou d'aigua viva,
rierols que davallen del Líban.
16 Desperta, tramuntana, vine, migjorn,
venteja el meu jardí,
que s'escampi el seu perfum!

L'esposa

Que entri el meu estimat al seu jardí,
i que en gusti els fruits exquisits

L'espòs

5 1 He entrat al meu jardí, germana meva, esposa.
He collit la meva mirra amb el meu bàlsam,
he menjat la meva bresca amb la meva mel,
he begut el meu vi amb la meva llet!
Mengeu, amics, beveu, embriagueu-vos, estimats!

Continuarà