diumenge, 16 de desembre del 2007

Un "Nihil obstat" poc convençut, per torna d'un regal (I)

Quan estava enllestint aquest post d'avui (el primer d'una sèrie de cinc), m'ha arribat un regal de la Carme Fortià.


Un bonic regal que comparteixo amb molta gent de la blogosfera, i que retorno, a tothom qui fa possible aquest blog, amb un bell poema.



Per les esglésies jueva i catòlica es tracta d’una al·legoria: l’espòs i l’esposa representen un déu i el seu poble, respectivament. Penso, però, que les coses són molt més senzilles. Només així s’explicaria per què el Càntic dels Càntics, tot i formar part dels llibres de l’Antic Testament de la Bíblia, és un dels més pocs llegits, a les esglésies és clar. Fins i tot en les celebracions matrimonials eclesiàstiques sembla rebutjat o vetat sovint com a proposta de lectura. Per sort, no forma part de l'Index Librorum Prohibitorum et Expurgatorum.
Una lectura és suficient per treure'n l'entrallat. Tot i així, després del regal de la Carme, us el deixo més aviat com a torna, perquè gaudiu d'un dels poemes més bells de la titeratura antiga, en el qual hom ha volgut veure el diàleg entre dos amants: Salomó i Sulamita.

Càntic dels càntics (Ct. 1,1 - 8,14) 1261

1 1 El Càntic dels Càntics de Salomó

L'esposa

2 Que ell em besi amb els besos de la seva boca!
Perquè les teves carícies son més delicioses que el vi;
3 l'olor dels teus perfums és exquisida,
el teu nom és ungüent que s'escampa;
per això, les donzelles t'estimen.
4 Atreu-me darrera teu! Correm-hi!
El rei m'ha introduït a les seves estances,
per tu farem festa amb alegria;
celebrarem les teves carícies, millors que el vi.
És amb raó que t'estimen!

Poema I

5 Sóc negra, però bonica, filles de Jerusalem
; 1262
com les tendes de Quedar,
com els cortinatges de Salomó.
6 No mireu la meva morenor;
és el sol que m'ha colrat.
Els fills de la meva mare s'aïraren contra mi,
em posaren a guardar les vinyes
. 1263
La pròpia vinya, no l'he pas guardada.
7 Indica'm, tu que la meva ànima estima,
a quin lloc pastures el ramat,
on el fas reposar quan és migdia?
Perquè no vagi perduda
entre els ramats dels teus companys.
—1378→

El cor de donzelles

8 Si ho ignores, la més bella de les dones,
segueix les petjades dels ramats,
i pastura els teus cabrits
vora les tendes dels pastors.

L'espòs

9 A la meva egua, junyida als carros del Faraó,
jo et comparo, amiga meva.
10 Que en són, de belles, les teves galtes
entre els penjolls de perles!
Tens el coll voltat de collarets!
11 Et farem arracades d'or,
amb filigranes de plata.

L'esposa

12 Mentre el rei és a la seva estança,
el meu nard exhala el seu perfum.
13 El meu estimat m'és un saquet de mirra,
que reposa entre els meus pits.
14 El meu estimat m'és un raïm de cipre
a les vinyes d'En-Gadi.

Diàleg dels esposos

15 Que n'ets, de bella, amiga meva,
que n'ets, de bella!
Els teus ulls són coloms.
16 Que n'ets, de bell, estimat meu, i d'encisador!
Com verdeja el nostre llit!
—1379→
17 Les bigues de casa nostra són cedres;
els nostres enteixinats són xiprers.

L'esposa

2 1 Jo sóc un narcís de Saron,
el lliri de les valls.

L'espòs

2 Com un lliri entre els cards,
és la meva amiga entre les donzelles.

L'esposa

3 Com un pomer entre els arbres del bosc,
és el meu estimat entre els joves.
Glatia per seure a la seva ombra,
i el seu fruit m'és dolç al paladar.
4 Ell m'ha fet entrar en el celler,
i el seu esquadró enfront meu és l'amor.
5 Retorneu-me amb panses,
conforteu-me amb pomes,
que estic malalta d'amor!
6 Posa l'esquerra sota el meu cap,
i amb la dreta m'abraça!

Tornada

7 Us conjuro, filles de Jerusalem,
per les gaseles i les cérvoles del camp:
no desperteu ni desvetlleu l'amor
fins que ell mateix ho vulgui!
—1380→


Continuarà

2 comentaris:

Striper ha dit...

Realment no conexia els cantics i m'han sorpres.
Felicitats per el premi.

Carme Rosanas ha dit...

Jo si els coneixia, però fan de bon rellegir. M'AGRADA QUE HI HAGI UN CONTINUARÀ... Tornaré