En Marcial, com les fotia (IV)

Kamasutra nacional o nacionalista?

LLIBRE SETÈ

81
“Hi ha trenta epigrames dolents en tot el llibre.”
Si n’hi ha tants de bons, Lausus, el llibre és bo.

LLIBRE NOVÈ

41
Per què no folles mai, Pòntic, sinó que com a fulana
l'esquerra fas servir i amiga es consagra a Venus
la mà ¿tu no hi veus cap mal? És un crim, creu-me, tan gros
que amb prou feines no pots ni tan sols imaginar.
Cert, un clau va fotre Horaci, i, té, tres en va engendrar;
Mart igual, i bessons la casta Ília va donar.
Tot perdut, si l'un i l'altre haguessin encomanat
a les mans l'indecent gaudi de fer-se una palla.
Creu que és la naturalesa mateixa qui et diu això:
"El que perds amb els dits, Pòntic, pensa que és un home."

67
He gaudit tota la nit d'una xicota lasciva
el vici de la qual cap dona pot superar.
De mil postures fet pols, l'hi he demanat com un nou:
sense fer-se pregar al primer mot s'hi ha posat.
Vermell, rient li suplico una cosa més perversa:
luxuriosa hi consent, no s'hi ha pensat ni un instant.
Però amb mi era natural; no ho serà amb tu, Èsquil, si vols
rebre també aquest do en mesquines condicions.

LLIBRE DESÈ

40
Com que sempre em deien que la meva
Pol·la es veia en secret amb un marieta,
els vaig sorprendre, Lupus: no era marieta.

81
De bon matí en presentar-se dos calents a follar amb Fil·lis
i voler-la tenir conilla cada un primer,
Fil·lis ha promès donar-se a la vegada a tots dos,
dit i fet: un el peu li aixeca, l'altre la túnica.

(Marcial, 40-104: Epigrames)