dilluns, 10 de març de 2008

"s'ha llençat el dau" (Juli Cèsar)


En aquestes eleccions no m'he pas equivocat del tot: Reflexions des del nas.
Cap sociòleg ens podrà explicar en quin percentatge aquests resultats són fruit dels valors i de les propostes que defensava cadascú o dels elements irracionals hàbilment introduïts en campanya per uns i altres: la por al llop ferotge (de la dreta i de l’esquerra i de la immigració i del terrorisme), les mentides (sobre quasi bé tot), els sentimentalismes i la fi de les nacions (de l’española i de la catalana i de la familiar) i de les llengües (de l’española i de la catalana), les creences, el darrer assassinat (amb opinions sobre les declaracions d'una filla que ha perdut el seu pare que ultrapassen els límits del fàstic i la repugnància en els blogs de tots els fills de puta que aixopluga la Conferència episcopal española i la coPPe i El Mundo), el fals empat tècnic amb què han jugat els grans partits i els seus mitjans de comunicació afins, el vot "útil", el vot "en contra de...", etc.
En qualsevol cas, no en són pas responsables principals els votants, amb aquests polítics que prefereixen utilitzar la manipulació irracional de les baixes passions en lloc de fer la funció que els pertoca: elevar pedagògicament el nivell intel·lectual de la gent amb propostes adreçades a la raó i no a les vísceres. I total per aconseguir, amb la bipolarització i el bipartidisme, només cinc diputats propis més i disminuir d'uns deu l'esquerra plural.
I una darrera reflexió: la confrontació nacionalitària en clau antiespañola ha fet figa estrepitosament, el debat nacionalitari no rupturista s'ha mantingut i la confrontació nacionalitària en clau anticatalana ha triomfat. I és que quan l'esquerra "col·loca el centre de gravetat de la vida no en la vida, sinó en el “més enllà” -en el no res –hom li ha tret a la vida com a vida el centre de gravetat" (Nietzsche) i dóna tots els trumfos a les dretes, que de les qüestions nacionalitàries, allunyades de la vida real, sempre n'han sabut treure més profit.
En darrer terme, però, ha guanyat la “democràcia”, vull dir l’aspecte formal de la democràcia: i això, venint d’on venim, ja és una gran cosa.

2 comentaris:

Striper ha dit...

Jo no crec que les campanyes electoras siguin gaire decisives, i que per diverses raons la gent te clara la seva opció.

elur ha dit...

Diuen que cada poble té el govern que es mereix... i no sabria pas dir-te si és cert o no.
Només sé que no tenim els polítics que ens mereixem.