dijous, 6 de març de 2008

Si no voteu el partit XYZ, us repassarà la cigala de Rasputin!


Cada cop que hi ha eleccions és més palesa la migradesa democràtica d’España i de Catalunya: als clàssics i tradicionals menysteniments del pluripartidisme en els debats, del dret d’autodeterminació dels pobles i de la proporcionalitat estricta i justa en el repartiment dels escons d’acord al nombre dels vots, cal afegir, cada cop més, l’escàs pedigrí democràtic d'alguns dels seus suposats demòcrates, entre ells, paradoxalment, alguns esquerrans i catalunyesos, que reclamen, com a millor argument [sic] de campanya, el "vot útil contra la por".
No cal estendre’s gaire sobre el caràcter democràtic del dret de decisió dels pobles ni sobre el caràcter antidemocràtic del bipartidisme o d’una llei electoral que perverteix allò tan democràtic d’una persona un vot a benefici de dos partits d’àmbit estatal (i no pas dels de les perifèries, com des de l’españolisme més recalcitrant es vol vendre). A internet hi ha nombroses webs prou il·lustratives de tot plegat:
Ventaja y desventaja en el sistema electoral español o ¿SOBRERREPRESENTACIÓN NACIONALISTA? podrien servir d'exemple sobre la perversió dels resultats al moment de la traducció dels percentatges de vots en percentatges de diputats, i no pas per culpa de la llei d'Hondt.
El post d’avui, en canvi, vol fer referència només a l’escassa noblesa democràtica d’alguns dels seus suposats demòcrates, que, en el cas dels procedents d’opcions suposadament d’esquerres, no deixa de ser, com a mínim, sorprenent, almenys per a aquells que tenim presents com a valors principals, superiors i prioritaris de les esquerres els clàssics, en termes moderns, "llibertat, igualtat i solidaritat", i, per tant, la idea de progrés i perfectibilitat en la història humana.
Em refereixo a l'ús de la por i a la utilitat del vot com a estratègies electorals de "demòcrates d'esquerres", és a dir, d'aquells que reclamen el vot a la seva opció a partir d’una suposada utilitat del vot per derrotar a un suposat home del sac que tragina, amb uns ternals és clar, una enorme verga estil Rasputin. S’obliden, aquests bruixots de la democràcia, que la utilitat no és un concepte únic ni unívoc: hi ha vots útils per avançar en polítiques socials, hi ha vots útils per mantenir les coses com són, hi ha vots útils per entrar en una guerra, hi ha vots útils per escalfar l’ambient i fer enrenou, hi ha vots útils per pactar polítiques conservadores amb la dreta, etc, i que la por no és cap valor ètic, sinó el recurs dels febles i mancats de recursos. Quan s’apel·la a la utilitat de determinats vots contra segons quins adversaris, potser s’està posant sobre la taula del debat l’escassa solidesa o concretesa del propi programa o l’ambigüitat calculada i l’oportunisme de moltes propostes pròpies. En darrer terme, qui apel·la, amb un exercici ben poc democràtic, al vot útil a partir de la por està suposant la inutilitat d’altres vots, de vots que són fruit de l’exercici democràtic de ciutadans i ciutadanes lliures, conscients, iguals i valents. I sobre un exercici democràtic que és fruit de la conquesta popular (sufragi masculí de majors de 25 anys primer, sufragi censatari segons nivell de renda després, sufragi universal però sense partits en el franquisme, sufragi universal amb pluripartidisme finalment), amb les seves víctimes, les esquerres no haurien de frivolitzar ni menystenir cap vot.
Quins polítics més inútilment i covardament demòcrates per avançar en democràcia no han de ser aquells que tracten d'inútils i covards als vots d'aquells que entenen la utilitat i la valentia en sentit ben diferent!

2 comentaris:

Striper ha dit...

Va parir tiu, m'ha fet esgarrifences lo de la foto, encara la tinc no es pas la meva ufff.

Josep Maria Yago ha dit...

i si no votes, ja pot ser l'hòstia. Amb que et repassaran?