dimarts, 11 de març de 2008

"Paradoxes" electorals?

Qui ha guanyat? Qui ha perdut? On? Quant? Com? Per què?


Una persona, un vot vol dir que tots els vots valen igual?


Antecedents del bipartidisme español:

El Pacte del Pardo fou un pacte signat a la mort d'Alfons XII el 1885 al Palau del Pardo (Madrid) entre Antonio Cánovas del Castillo, cap del Partit Liberal Conservador, i Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Liberal Fusionista, els dos dirigents més importants de la restauració borbònica, pel qual acordaven turnar-se en el poder pacíficament donant suport la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, embarassada del futur Alfons XIII, per tal de garantir l'estabilitat de la monarquia davant la pressió del carlisme i dels republicans.
L'entrevista es va dur a terme gràcies a la mediació de
Martínez Campos. En aquest pacte es va sancionar el torn de govern entre ambdós partits (encara que estava ja implícit des de l'any 1881, data en la qual Sagasta va assumir el poder per primera vegada), pel qual Cánovas es va comprometre a cedir el poder als liberals de Sagasta en canvi de que aquests acatessin la Constitució espanyola de 1876. El 27 de novembre, Sagasta va formar un nou Govern, tal com s'havia acordat tres dies abans. El torn instaurat en el Pacte del Pardo es va portar a terme amb bastant correcció entre ambdues formacions i en la pràctica va funcionar acceptablement fins a l'any 1909.
En l'aplicació d'aquest pacte, Cánovas va presidir tres governs, amb breus parèntesis de Jovellar i Martínez Campos, fins al
6 de febrer de l'any 1881, data en la qual Sagasta va formar el seu primer gabinet liberal, en el qual es va mantenir fins al 13 d'octubre de l'any 1883. A Sagasta ho va substituir al capdavant de l'executiu un breu Govern de la llavors cridada Esquerra Dinàstica (José de Posada Herrera i López Domínguez), per a donar pas al quart Govern de Cánovas del Castillo, el 18 de gener de l'any 1884.
Obtingut de
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pacte_del_Pardo

Les bases del sistema de la Restauració ("canovista"):
1. Sistema de dos partits: el Partit Conservador, liderat per A. Cánovas del Castillo i el Partit Liberal, amb Mateo P. Sagasta. Exclussivisme polític de dos grans partits que garantien el manteniment de la dinastia i del sistema i que acaparaven el poder polític (els "partits dinàstics"), sense gaire diferències ideològiques entre si.
2. Torn pacífic de partits: l'Exèrcit es comprometia a no intervenir en la vida política (tradició de "pronunciamientos") i els dos partits dinàstics s'alternaven en el poder per un sistema de "torn pactat".
3. Alt grau de corrupció electoral. Es complia la màxima que les eleccions sempre eren guanyades pel partit que les havia convocades, mitjançant el falsejament dels resultats de les eleccions (la tupinada), la coerció exercida sobre els electors pels "cacics" i pel fenomen del "cunerisme" (candidats foranis al territori on es presentaven).

2 comentaris:

Striper ha dit...

Aqui Tothom guanya, un home un vot si, pero sistema porpocional.

rosa ha dit...

i què vols dir? que no hem avançat gens i que tot sempre seguirà igual votem o no votem?

crec que si i talment és una pena.