dimecres, 12 de març de 2008

Per què Epicur? (VIII)




Fotografies de Jan Saudek


"El més terrorífic dels mals, la mort, no ens afecta en absolut a nosaltres, perquè mentre som vius, la mort no existeix; i quan la mort és present, nosaltres ja no hi som" (Epicur: Carta a Meneceu)

De la mateixa manera que el temor als déus, Epicur esbandeix el segon dels quatre temors, la por a la mort, de la manera següent: la mort és la disgregació dels àtoms dels quals estem compostos, i quan això succeeix, ja no tenim sensibilitat per adonar-nos-en: quan hi som, no hi ha la mort, i quan ella hi és, ja no hi som nosaltres.

“Acostuma’t a pensar que la mort no és res per a nosaltres, ja que tot el bé i el mal resideixen en les sensacions, i precisament la mort és la privació de la sensació. Per tant, el fet de conèixer correctament que la mort no és res per a nosaltres ens fa satisfactòria la mortalitat de la vida: no perquè hi afegeixi un temps infinit, sinó perquè ens lliura de l’enyorança desmesurada d’immortalitat. Viure no té res de temible per a qui està convençut que el no viure no té res de terrible. Per tant, és un estúpid aquell que afirma témer la mort no perquè li dolgui en el moment que es presenti, sinó perquè pateix preveient-la: ja que allò que en presentar-se no ens fa mal, no té sentit que ens angoixi durant l’espera. El més terrorífic dels mals, la mort, no ens afecta en absolut a nosaltres, perquè mentre som vius, la mort no existeix; i quan la mort és present, nosaltres ja no hi som. Així doncs, la mort no és real ni per als vius ni per als morts, perquè, dels primers, n’està allunyada i, quan s’apropa als segons, aquests ja han desaparegut. Malgrat això, la majoria de la gent tan aviat refusa la mort com el més gran dels mals, com la demanen com al remei dels mals d’aquesta vida. El savi ni rebutja de viure ni té por de no viure, perquè per a ell ni el viure és un mal, ni considera tampoc un mal la mort. I així com, entre els aliments, no escull els més abundants, sinó els més agradables, de la mateixa manera no és el temps més llarg que li és més dolç, sinó el de plaer més intens.
Aquell qui exhorta el jove a una bona vida i el vell a una bona mort no té seny, no solament per totes les coses agradables que té la vida, sinó també perquè la meditació i l’exercici de viure bé i el de morir bé són una mateixa cosa. I encara molt pitjor aquell qui diu que és bell no haver nascut,


però, ja que s’ha nascut, travessar les portes de l’Hades
com més aviat millor
.

Perquè, si això ho diu convençut, per què no plega de viure tot seguit? En té tot el dret, si s’ho ha pensat bé. Contràriament, si és que ho diu de broma, tracta amb banalitat afers que no ho permeten”
(Carta a Meneceu).

3 comentaris:

Striper ha dit...

La mort terrible o no segur que ens arrivara.

Maria Jesús ha dit...

He estat visitant el teu blog i hi ha frases intel.ligents. M'agradat.
Sobretot la frase que els savis que els savis no tenen por de viure ni de no viure ja que crec que és la millor opció.
Salutacions cordials

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ho veus com tinc raó? Vull dir en això de tocar tots els temes.
Pel que fa a l'explicació d'Epicur, és absolutament certa, malgrat que segurament hi ha un moment de traspàs que pot ser més o menys llarg.
De qualsevol manera, en el fons és una forma de liquidar el tema basant-se en la idea que no cal preocupar-se d'allò que no podem evitar.
No sé si pot ser una manera de treure ferro a una qüestió que el preocupava més que no pas semblava. Pot ser?