dimarts, 18 de març de 2008

Segones parts

Escala impossible, de Roger Penrose


Els resultats electorals darrers obren un ventall de segones parts amb les quals, potser, ben pocs comptaven.
Segona part de Zapatero: gràcies a vots provinents de partits de la seva esquerra i de Catalunya i d’Euskadi, en disposició de governar, sense suports ni condicionants més esquerrosos, amb acords puntuals o acords estables amb alguna dreta perifèrica. REfundació d'aliances amb les dretes moderades o del govern-roleu en solitari?
Segona part de Duran: gràcies al manteniment del suport electoral, amb capacitat d’incidir i influir en el govern i, per tant, de frenar les polítiques socials i mediambientals tot just embastades. REfundació de l'aliança Zapatero-dreta catalana de Duran a canvi de la REfundació del "pal de paller" de les polítiques conservadores sota el nom-paraigua de "catalanisme" de Mas?
Segona part de Rajoy: malgrat la dolça derrota, penso que té els dies comptats, perquè les dolces derrotes acostumen a ser els pitjors miratges o duren pocs dies. REfundació del PP "català" i del PP español lliures/presoners de la dreta ideològica dels mitjans de comunicació i de la Conferència episcopal i de l'estratègia anticatalana cohesionadora del vot a España?
Segona part de Carod-Puigcercós: en aquest segon? duel, hi haurà tercers, dins i fora del partit, que esperen veure passar el cadàver de l'un o de l'altre, sinó d'ambdós alhora. REfundació de l'"independentisme" centrista i equidistant lliure/presoner dels vots intercanviables entre CiU i ERC (ni d'esquerres ni de dretes: Catalunya)?
Segona part d’ICV: quan penses que ja s’acaba, torna a començar. REfundació de l'ecosocialisme, de l'esquerra verda o de l'ecologisme social, amb/sense IU?
Segona part d’IU: potser l’última? REfundació de què, amb/sense qui?

"Hegel remarca en una ocasió que tots els grans fets i personatges de la història universal sorgeixen, per dir-ho així, dues vegades. Es va oblidar d'afegir, però: la primera vegada com a tragèdia i la segona vegada com a farsa. Caussidière per Danton, Louis Blanc per Robespierre, la Muntanya del 1848-1851 per la Muntanya del 1793-1795, el nebot per l'oncle. I la mateixa caricatura en les circumstàncies que acompanyen la segona edició del Divuit brumari!" (Karl Marx: El 18 brumari de Lluís Bonaparte, 1852)

2 comentaris:

Striper ha dit...

Analisis catatrofic,i et deixes elpoble on es el poble acabada la campanya ja nohi som.

zel ha dit...

Vaja, et dono la raó i has sabut expressar el que jo no sé, però em sento identificada amb la teva anàlisis, evidentment ben explicat, que jo m'hi embolico...
Jo, que em considero d'esqueres, què he de fer? Els meus gairebé no hi són!!!!