Segones parts

Escala impossible, de Roger Penrose

Els resultats electorals darrers obren un ventall de segones parts amb les quals, potser, ben pocs comptaven.
Segona part de Zapatero: gràcies a vots provinents de partits de la seva esquerra i de Catalunya i d’Euskadi, en disposició de governar, sense suports ni condicionants més esquerrosos, amb acords puntuals o acords estables amb alguna dreta perifèrica. REfundació d'aliances amb les dretes moderades o del govern-roleu en solitari?
Segona part de Duran: gràcies al manteniment del suport electoral, amb capacitat d’incidir i influir en el govern i, per tant, de frenar les polítiques socials i mediambientals tot just embastades. REfundació de l'aliança Zapatero-dreta catalana de Duran a canvi de la REfundació del "pal de paller" de les polítiques conservadores sota el nom-paraigua de "catalanisme" de Mas?
Segona part de Rajoy: malgrat la dolça derrota, penso que té els dies comptats, perquè les dolces derrotes acostumen a ser els pitjors miratges o duren pocs dies. REfundació del PP "català" i del PP español lliures/presoners de la dreta ideològica dels mitjans de comunicació i de la Conferència episcopal i de l'estratègia anticatalana cohesionadora del vot a España?
Segona part de Carod-Puigcercós: en aquest segon? duel, hi haurà tercers, dins i fora del partit, que esperen veure passar el cadàver de l'un o de l'altre, sinó d'ambdós alhora. REfundació de l'"independentisme" centrista i equidistant lliure/presoner dels vots intercanviables entre CiU i ERC (ni d'esquerres ni de dretes: Catalunya)?
Segona part d’ICV: quan penses que ja s’acaba, torna a començar. REfundació de l'ecosocialisme, de l'esquerra verda o de l'ecologisme social, amb/sense IU?
Segona part d’IU: potser l’última? REfundació de què, amb/sense qui?

"Hegel remarca en una ocasió que tots els grans fets i personatges de la història universal sorgeixen, per dir-ho així, dues vegades. Es va oblidar d'afegir, però: la primera vegada com a tragèdia i la segona vegada com a farsa. Caussidière per Danton, Louis Blanc per Robespierre, la Muntanya del 1848-1851 per la Muntanya del 1793-1795, el nebot per l'oncle. I la mateixa caricatura en les circumstàncies que acompanyen la segona edició del Divuit brumari!" (Karl Marx: El 18 brumari de Lluís Bonaparte, 1852)