Reflexions des del nas

No crec en els averanys ni en les premonicions, millor dit, no crec en res: em limito a pensar i prou, i encara de vegades no me’n surto.
I tot i que la tramuntanada hagi estripat i malmès les banderoles de CiU i ERC, i hagi deixat en bon estat les del PSC i d’ICV _no he vist les del PP_, el nas m’hipotitza un diumenge agredolç.
La dolçor: el PP, això sí, amb un nombre superior, escassament superior, als que tenia _podria fregar els deu milions_, en sortirà derrotat, ell i tots els seus: Conferència episcopal española, coPPe, Mundo, Abc, Razón, E-repugnants, Caps de Víctimes del terrorisme, Vaticà, Rosa Díez, Ciudadanos, etc.
L’agror: el PSOE, amb un important augment de vots, fregant, si no l’obté, la majoria absoluta, en sortirà victoriós, i amb possibilitats de governar, si no sol, amb PNB, CC o CiU, o tots tres alhora.
Els altres, gairebé cantats: baixada de CiU conservant grup parlamentari, baixada d’ERC conservant grup parlamentari, pujada d’ICV perdent o fregant grup parlamentari.

Blancs, nuls i abstenció: menys, menys, menys; aquesta darrera, inútil per canviar l'statu quo en qualsevol sentit, falsament i hipòcritament bescantada per quasi tothom.
Tan de bo m’equivoqués en alguns sentits, encara que no en tots, però les estratègies dels dos grans i dels seus mitjans de comunicació afins em diuen que el nas podria encertar-la. I si no l’encerta, l’endevina!
Que hi hagi sort, però en les qüestions de menjar cadascú la seva, perquè no tothom s’alimenta del mateix!