Com la dona va caure de l'escambell (i VI)

La transició entre la parella matriarcal i la monogàmia actual: origen del patriarcat (i VI)

El primer efecte del poder exclusiu dels homes, des del moment en què va ser fundat, l’observem en la forma intermèdia de família patriarcal, que sorgí en aquest moment. Allò que la caracteritza, principalment, no és la poligàmia, que veurem després, sinó
“l'organització de cert nombre d’individus, lliures i no-lliures, en una família sotmesa al poder patern del cap de família. En la forma semítica, aquest cap de família viu en poligàmia, els esclaus tenen una dona i fills, i la finalitat de tota l'organització és la cura dels ramats en una zona determinada”.
Els trets essencials són la incorporació dels esclaus i la potestat paterna; per això, el tipus perfecte d'aquesta forma familiar és la família romana. El mot família no suposa, originalment, l'ideal, fet de sentimentalismes i discòrdies domèstiques, del filisteu actual; inicialment, entre els romans, ni tan sols es referia a la parella conjugal i als seus fills, sinó només als esclaus. Famulus significa esclau domèstic, i família és el conjunt dels esclaus que pertanyen a un mateix home. En l'època de Gai la família, id est patrimonium (és a dir, herència), era encara de disposició testamentària. L'expressió fou inventada pels romans per designar un nou organisme social, el cap del qual tenia sota el seu poder la dona, els fills i un cert nombre d'esclaus, amb la pàtria potestat romana i el dret de vida i mort sobre tots ells.
“El mot no és, per tant, més antic que el ferri sistema familiar de les tribus llatines, que aparegué amb la introducció de l'agricultura i de l'esclavatge legal, i després de la separació dels itàlics aris dels grecs”.
Marx hi afegeix: “La família moderna conté, en embrió, no tan sols l'esclavatge (servitus), sinó també la servitud, i ja des del començament mateix té relació amb les càrregues en l'agricultura. Conté, in miniature, tots els antagonismes que més endavant es desenvolupen en la societat i en el seu Estat”.
Aquesta forma familiar assenyala la transició del matrimoni de parella a la monogàmia. Per garantir la fidelitat de la dona i, per consegüent, la paternitat dels fills, la dona és lliurada incondicionalment al poder de l'home: quan aquest la mata, no fa res més que exercir el seu dret.
Amb la família patriarcal entrem en l'àmbit de la història escrita...
(Friedrich Engels: L'origen de la família, de la propietat privada i de l'estat, 1884)