"Després d'haver reduït l'home al no-res, l'Elit se salva divinitzant-se" (Simone de Beauvoir)

Avui, un post amb missatge subliminar en un blog que tenia en bon concepte, per la claredat, la concreció i el rigor dels seus temes, m'ha portat a abdicar del meu dret al vot secret. I no pas pel missatge _per mi totes les opcions preses des de la llibertat són respectables_, sinó pel caràcter subliminar del post que hi acabo de llegir.

Per això, entre una esquerra socialdemòcrata caracteritzada per la seva tebior amb tantes coses i una esquerra liberal caracteritzada pels seus sotracs tan eixorcs, diumenge faré un vot lliure i sense secret, però almenys sense cap recomanació encoberta _els blogaires d'aquest blog són gent prou adulta_, per una esquerra verda i radical, pel seu programa de: fiscalitat progressiva perquè les grans fortunes no s’escaquegin del finançament de l’estat del benestar, renda bàsica universal per aconseguir la pobresa zero, laïcitat de l’estat i derogació del Concordat amb el Vaticà, nou model energètic basat en energies renovables i en el tancament gradual de les centrals nuclears, mobilitat sostenible fonamentada en el transport públic ferroviari, nova cultura de l’aigua basada en l’estalvi i l’eficiència, llei d’avortament lliure i gratuït, igualtat de drets i deures per a tothom, igualtat de les nacions en un estat compartit, etc.

Perquè encara que els "tres grans fonaments de la desigualtat (la classe, la raça i el sexe) són avui, com no ho havien estat mai abans, qüestionats", "no hi ha dubte que es donen nous fonaments de desigualtat, així com nous paràmetres per fonamentar posicions de dreta i d'esquerra", perquè "el binomi igualtat-desigualtat continua essent el fonament de la divisió entre l'esquerra i la dreta" (Joan Subirats: Pròleg al llibret Dreta i esquerra. Raons i significats d'una distinció política, de Norberto Bobbio).