Per què Epicur? (VI)

"Totes aquestes coses i d'altres semblants, medita-les i exercita-les dia i nit en el teu interior i en companyia d'algú que se t'assembli, i mai, tan despert com en somnis, la teva ànima no patirà torbació, sinó ben al contrari, viuràs entre els humans com un déu. Perquè no s'assembla gens a un mortal l'ésser humà que viu entre béns que no moren" (Epicur: Carta a Meneceu)

La física (realitat) respon a la qüestió sobre què sabem del món pensat d’acord a la veritat de la canònica. Epicur adopta l’atomisme de Demòcrit i de Leucip: hi ha els àtoms i el buit. D'aquesta manera la mort no existeix; és un simple canvi o transformació dels àtoms. Però a l’atomisme democritià va afegir l’existència del clinamen, amb el qual va poder explicar el moviment de col·lisió dels àtoms en el buit. Mentre els àtoms de Demòcrit només cauen contínuament en el buit de manera vertical, els d’Epicur tenen la propietat de declinar espontàniament de la seva trajectòria: amb aquesta declinació es produeixen xocs a l’atzar i s’engendren els diferents cossos, alhora que, gràcies al seu aspecte d’indeterminació, li permet d’explicar la llibertat de l’ànima humana. L'atomisme té també una significació ètica i antropològica: significa que el tot no existeix; els àtoms no són totalitats i la vida és sempre quelcom fragmentari, mòbil, canviant, i permet d’eliminar els dos primers dels quatre temors que impedeixen la felicitat humana: la por a la mort i el temor als déus.