Per què Epicur? (IX)

La canònica i la física d’Epicur, però, estaven en funció de la darrera part de la seva filosofia: l’ètica, en la qual defensa l’hedonisme, perquè l’objectiu últim de la vida humana, aquell que més acostat es troba de la conquesta de la felicitat, és el plaer. Tanmateix, en descrèdit dels agressius bescantadors, calumniadors, caricaturitzadors, deformadors i manipuladors sobre el llibertinatge dels “porcs de la trujada d’Epicur”, per aquests el plaer no es redueix a la seva materialitat o sensualitat, sinó que és espiritual i afectiu i, doncs, tranquil i durable, sostenible diríem avui.

"Per això diem que el plaer és el principi i el fi de la vida feliç, perquè l’hem reconegut com a bé primer i connatural, a partir del qual iniciem tota elecció o rebuig, i ens hi referim jutjant els béns segons la norma del plaer i del dolor. I ja que aquest és el bé primer i connatural, per aquest motiu no escollim tots els plaers, sinó que de vegades renunciem a molts, quan se’n segueix una incomoditat més gran. I molts dolors els considerem preferibles als plaers, si ens donen un plaer encara més gran quan més temps hàgim suportat el dolor. Tot plaer per la seva pròpia naturalesa és un bé, però no tots s’han d’escollir. De la mateixa manera, tot dolor és un mal, però no pas tots s’han d’evitar sempre. Cal jutjar totes aquestes coses amb una justa mesura en vista dels guanys i dels perjudicis, ja que de vegades ens servim del bé com d’un mal i, a l’inrevés, del mal com d’un bé." (Epicur: Carta a Meneceu)