Sense títol
Sense foto
No hi ha cap ideal pel qual valgui la pena morir, no hi ha cap ideal pel qual valgui la pena matar. I si algun dia fos així, aquests ideals no serien mai els meus ideals.
Calaix de sastre ple de petons de les onades i moixaines del vent, amb un pensament de sal i un pessic de pebre
Publicat per Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) a les 0:05:00 Etiquetes: sense etiquetes
Premi atorgat per la Carme Fortià de ...entre somnis i realitats...
Premi atorgat per l'Elisabet de Somriu és la segona millor cosa que pots fer amb la boca...
8 comentaris:
Sense objeccions.
Es podria més alt, però no pas més clar.
amb el teu permís, sotasigno el post d'avui.
Malgrat tot sembla no esembla existeixen i molts en nom de la misecricordia i la pietat de Deu, inquisici¨´o, Islam i tants coflictes que tenen al darrere motius relgiosos sense que ningu digui que son equivocats.
Ni els meus tampoc.
Plenament a favor de la pau.
Totalment a favor de la pau, de la vida, de la bona entesa, de deixar viure
Totalment a favor de la pau, de la vida, de la bona entesa, de deixar viure
Quina música més agradable, porto tota la tarda escoltant-la. Deixo el teu blog en una peatanya i mentre miro els altres t'escolto. Gràcies per la tria m'encanta!
Les idees són per a servir els homes, no els homes a les idees.
Publica un comentari a l'entrada