diumenge, 8 de juliol de 2007

Contraris al camuflatge de la natura


Entre les escoles socràtiques sobresortí, pel seu pensament de ruptura radical i per la provocació i el sarcasme dels seus membres, l'escola cínica, d'Antístenes i Diògenes de Sínope. Caracteritzada per l'anticonvencionalisme i la crítica de la civilització i per l'apologia de l'estat natural i la manca de pudor dels seus membres, de l'escola cínica ha pervingut, més o menys camuflada entre el ric anecdotari de Diògenes i Crates de Tebes, entre d'altres, la que ha estat considerada la primera filòsofa.
Hipàrquia (o Hiparquia) de Maronea (346-300 ane), filòsofa, matemàtica, astrònoma, germana del cínic Mètrocles i muller de Crates, amb qui compartí, a contracor de la seva família benestant, una vida en estat natural, mancada de pudor i de convencions, semblantment als gossos (kynós, en grec): vivint pels carrers, bruts, menjant ossos de les escombraries, xinant en públic, dormint al costat de rodamóns i malalts, etc. La seva defensa de la distinció entre filosofia i religió provocà el seu assassinat per part d’uns fanàtics religiosos.
Teodor de Cirene l'Ateu: "Tu ets la que has abandonat la feina de filadora?"
Hipàrquia: "Sí, però ara, amb Crates, em dedico a la meva educació."