divendres, 6 de juliol de 2007

Fugen les hores, fugen els dies


Fuges, quan per haver-te
donaríem, en una nit obscura,
l'estel que riu, armat, en un tombant,
i en una mar incerta,
un port daurat de vinyes al voltant,
i en un silenci d'odi, el cant
d'una noia pura.
(Carles Riba: Estança 13 del Llibre segon d'Estances)

Per fugir d'un mateix no calen còmplices ni excuses, només una ombra
.