La temptació

Mentre el Papa de Roma deixa obertes les portes que fan cap a viaranys més aviat tradicionalistes i manté amb mà de ferro posicions conservadores i retrògrades, i els bisbes españoles s’autoerigeixen en defensors d’essències pàtries i morals clàssiques ben poc eclesiàstiques, el Bisbat de Los Angeles ha d’evitar el judici i la condemna de part dels seus membres pactant indemnitzacions milionàries amb els representants legals de víctimes d’abusos.
En Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva _encara que voldria que li escrigués Cassà_, a uns quatre-cents metres de la plaça de la Coma _i no pas a uns nou-cents com deia ell_, diu: “Els culpables passaran amb ben poc: possiblement amb un canvi de parròquia o de població, que no evitarà que continuïn relacionant-se amb mainada, i amb el manteniment del nefast celibat.”
Sempre han tingut bec les oques, i al País de Xauxa segurament daurats, però no valdria més que tots aquests respectables senyors, de Roma, Madrid, Los Angeles, etc, remullessin de tant en tant tots el seus els becs?