"Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant" (Joan Salvat-Papasseit)

Lilith (1892), per John Collier

En un xiuxiueig sobre la Comtessa de Dia, fèiem referència al desconeixement de la identitat d’altres dones: desconegudes, silenciades, oblidades, vexades o blasmades per la seva condició de dones alliberades, importants en el camp de la filosofia, la història, la literatura, etc, com podrien ser, per exemple, Diòtima de Mantinea, sacerdotessa, pitagòrica, mestra de Sòcrates, o Aspàsia de Milet (470-410 ane), meteca, consellera, mestra de retòrica, amant i segona muller de Pèricles, processada dos cops.
La dalla misògina ha estat tan contundent que fins i tot n'ha esporgat alguna de l'àmbit de la ficció i la mitologia. "Les genetes hi toparan amb les hienes, i un sàtir es tossarà amb l'altre; només Lilit estarà allí quieta, hi trobarà un lloc de repòs" (Is, 34: 14) és l'única menció bíblica de Lilit, primera muller de l'Adam bíblic, amb qui nasqué de la pols, en condicions d’igualtat (Gn 1: 27). La seva negativa a una posició sexual de submissió, passiva i d’escàs plaer, comportà la seva fugida i desaparició cap a orient, i la creació d’una segona muller molt més subordinada, i no només en el sexe: l'Eva del costellam d'Adam (Gn 2: 21-25). Des de les ribes de la mar Roja, encara ens n'arriba el plor: "Dóna’m la mà, soc l’altra mà, no una costella".