dijous, 5 de juliol de 2007

L'home mesura


Si bé va ser acusat d'impietat per una sentència on manifestava el seu tou agnosticisme: "dels déus res no en podem saber. Ni si són, ni si no són, ni quins són, perquè hi ha moltes coses que impedeixen saber-ho: no sols la foscor del problema, sinó també la brevetat de la vida" (Sobre els déus), el filòsof Protàgores d'Abdera (485-411 ane), exponent de l'escola sofística, és més conegut per una altra sentència molt més contundent per a l'entronització de l'home i el desenvolupament de qualsevol humanisme posterior: "l’home és la mesura de totes les coses, de les que són en quant que són, i de les que no són, en quant que no són" (La veritat o Discursos subversius), la qual ha servit per caracteritzar el seu pensament: la reflexió sobre l’home i a partir de l'home com el nucli de la filosofia.
I atenent al sentit relativista amb què ha estat interpretada a causa de la rica polisèmia de la paraula "home" (subjecte genèric o ésser humà, espècie humana o humanitat, ciutadà concret i particular de la polis), si "l’home és la mesura de totes les coses", quin sentit té donar-los-hi un poder que no tenen i sotmetre-s'hi?