dimarts, 10 de juliol de 2007

La funesta mania d’esperar impossibles


Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.
(Pere Calders: L’exprés, conte breu d’Invasió subtil i altres contes, 1978)