Petit consol per als humans, amants dels animals i dels humans, o no
En un moment donat, sentiments extrems de solitud, abandó, incomunicació, etc, podrien fer-nos pensar quant a prop estem de sentir-nos com un gos perdut o abandonat.
Doncs ni això: la nostra vanitat, ridículament present també en les situacions poc agradables, ens fa oblidar que quan un gos és perd o és abandonat perd fins i tot el seu nom, a més de la companyonia humana, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada