dimecres, 4 de juliol de 2007

"U no és ningú" (Joan Brossa)


Potser la vida no és sinó la voluntat adreçada inevitablement a la recerca ineludible d'altri. Si no, és l’abisme, és la mort, és el buit, és el no-res, és la pèrdua.
Els psicòlegs i psicoanalistes en diuen la necessitat bàsica de donar i rebre calidesa humana i afecte autèntics. En Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva, encara que no li agrada escrit C-A-Ç-À així amb ce trencada, en diu “la necessitat d'amor i carinyo, que fa que els humans es deixin d’hòsties i es busquin, perquè si dos es busquen segur que dos es troben, ara, si només busca un, hi ha un % molt alt de probabilitats que es trobi sol o ni això, perquè allò de “val més estar sol que mal acompanyat” és un esnobisme de nens de casa bona que sempre ho han tingut tot mamat. Ei, que tan important com rebre és donar, i només un amic de debò et dirà sempre la veritat, encara que no t'agradi. Per tant, si en tens un, no el llencis!”.
Que en deu tenir de raó aquest en Jordi de Caçà; ara, amb els cafès emparaulats que deu haver hagut de fer tot sol, qui no l’encerta l’endevina.