"Deserts d'amichs" (Jordi de Sant Jordi)

"Cada matí l’amistat recorre la terra per despertar els homes, de manera que puguin fer-se feliços recíprocament" (Epicur, Sentències vaticanes, 52).

Força gent recorda com eren bescantats els epicuris: el mateix Horaci (Epístoles, I, 4, 15-16) s’autoproclamava "un porc de la trujada d'Epicur", a causa d’una interpretació molt esbiaixada del seu concepte de plaer, del caràcter de la seva escola _en consideració de l’Acadèmia platònica o del Liceu aristotèlic_, el Jardí, un hort on eren admesos esclaus i dones, llavors marginats de la filosofia, i per la presència, entre d’altres heteres, de Leontion, una prostituta amant del mestre o una dona lliure que es dedicava a una activitat impròpia amb la feminitat, segons les fonts _misògines_ de l’època. En canvi, fora de l’àmbit acadèmic, ben poca gent coneix el valor que Epicur i els seus "porcs" atorgaven a l’amistat:

"27. De totes les coses que la saviesa se’n procura per tal que la vida en la seva integritat sigui feliç, la més important, de molt, és el benefici de l’amistat."; "28. La mateixa convicció que ens dóna seguretat que no hi ha mal etern ni de llarga durada, ens fa reconèixer també que, pel que fa a les coses limitades de la vida, l’amistat ens dóna la seguretat més acomplerta."; "40. Tots aquells que han tingut la possibilitat de gaudir d’una gran confiança per part dels que tenien a la seva vora, viuen en companyia amb extraordinari plaer i amb la garantia més ferma. I, després fins i tot si hi han compartit la més completa amistat, no es lamenten, com si calgués compadir-se’n, d’aquell que ja ha arribat a terme i se’n va abans que ells." (Epicur, Màximes capitals)