D'esquenes a la vida

Calaix de sastre ple de petons de les onades i moixaines del vent, amb un pensament de sal i un pessic de pebre
Publicat per Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) a les 1:00:00 Etiquetes: consciència, esquena, remordiments, vida
Premi atorgat per la Carme Fortià de ...entre somnis i realitats...
Premi atorgat per l'Elisabet de Somriu és la segona millor cosa que pots fer amb la boca...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada